MALLOS DE RIGLOS

Aquest agost, després de tornar dels periples per Ordesa i el Midi, i com que les previsions eren dolentes, vam decidir anar-nos-en cap a Riglos amb el Guillem i el Marti. El Kiku havia marxat amb el Willow cap a Gredos, y tot i que anavem molt fanatics de granit, només teniem dos dies complerts per escalar.Cap del tres hi havia estat abans per los mallos, i a cap ens feia especial il.lusió. Però tot i així no teniem gaires més opcions.

Un cop allà, ja ens vem endur la 1º sorpresa en veure'ls i ens van agradar més a simple vista que en qualsevol fotografia que haguéssim vist. No es com Ordesa peró val la pena. El conjunt que formen es força espectacular, i el filo de cuchillo em va cautivar. Vam anar cap a peu de via, avore quina pinta feia la roca, abans que se'ns fés fosc.


Foto: algu rapelant el puro ens va donar la benvinguda



Vam anar cap al bar del Toño, a mirar alguna topo i parlar amb algú, a veure que ens recomanaven. La idea era fer dos vies cada dia, i així aprofitar el dia. Vam decantar-nos per començar amb la carrnavalada al pisón i després algu per los volaos tipus chooper o aixi.

El matí següent en vam llevar amb la calma i cap al pisón.
La carnavalada són uns 300metres amb parabolts cada metre i mig, obliga Vº i surt 7a+/b en lliure. Ens vam repartir els llargs, el Marti començava, i arribava fins l'entosta de la R3. Fins aqui ens va sortir a tots en lliure. A partir d'aqui ja començava a tibar més i tocava el llarg dur, que el va fer el Guillem a vista amb relativa facilitat. El proper llarrg, també de VIIº grau li va tornar a atacar ell. A partir d'aqui li començo a tirar jo de primer, suposant que hem falten tres llargs de 6a.
Al final empalmant els dos primers surt un bon 6c+, i després un 6b+ sortint per una variant. A la topo del Luicy i marca com a 6a, peró crec que es va equivocar o va fer un Ao i no se'n recorda o algo. No entenc aquesta diferencia tan bestia de graus.


Guillem al llarg clau de la Carnavalada, autèntic camp de patates!!!



Baixar d'allà no ens va ser facil, ja que anavem bastant perduts i fotia un vent de mil dimonis. Va tardar més del conte i al arribar a baix teniem una gana de deu, aixi que vam menjar algo al cotxe i una mica de friki per aprofitar.

El dia seguent teniem clarísim que haviem de fer dos vies, i una havia de ser la fiesta o la zulu. Ens vam decidir per l'opció més facil, i vam atacar-li a la Zulu. O aixó creiem. Resulta que ens vam encigalar i vam començar massa a l'esquerra, en una atre via que enkara no se quina és. Després d'un vuelo del marti (es va endur un bolo cap a casa) i suar més del conte, el guillem va poder retrobar la via. Al arribar a la R compartida de sobre l'entosta, crec que erem unes 7 o 8 persones, escandalós. A partir d'aqui vaig començar a tirar jo al 6b, que empalmat amb el de sobre queda un bon 6c, acaban amb una trave d'esquerres que va poder amb mi. Entre la pilaka que fa falta i el fregament estava com un puto xaiot. Dede aqui, una R bastant volada, vaig fer el meu ultim llarg, també de 6b o així. A partir d'aqui era l'hora del guillem, ja que li tenia forces ganes. El llarg clau es pura pila fins al final, amb un pas entremig a l'alçada d'una buitrera. L'ultim tram, peró, amaga un pas a bloc que pot amb els més optimistes. És dificil de intuir a vista, i després de 30 o 40 metres desplomats, arribes com una botifarra. S'ho va estar mirant una estona, ho va provar, pero va volar.


Guillem arribant a una R a la Zulu Demente:



Al cim una barrita ràpida, una express de regal pel Bouot i cap avall. A mesura que baixavem cada cop em feia mes pal de tornar a pujar, són uns 40minuts, po al passar pel peu de via em vaig decidir i vam anar amunt.

Com a segona opció vam fer la moskitos, una classica més fácil, maxim VIº. Primer vaig atacar jo fins la 2º R, i tot seguit el guillem fin la 4º, a l'entosta. D'aqui li vaig tornar a tirar fina al "Trono", una formació característica de calcari, amb 60 s'arriba just. Ens quedaven dos llargs més, els dos de 6b, i una trepada al cim.

Vam estar dormint al apeadero dels ferrocates, i de puta mare. L'anydemà a les 11 entraven a kurrar i ens vem haver de llevar d'hora. Uns dies bastants frikis per fer pila també van bé de tant en tant.

LA MEVA 1º OBERTURA

Ja fa uns anys, després de fer un curset d'escalada clàssica amb el CECB, amb tots els yayus de Manresa (francesc, r.major, joan...) i havent-me comprat un petit joc de tascons, vam anar a veure un amic que vivia a les muntanyes, aprop de Artesa de segre, a Clua.

Jo sabia que hi havia roca per allà, però no tenia ni idea de què ens hi trobariem. L'Albert, el company que vivia per allà, m'havia explicat que sovint anava a escalar, però sense donar-me'n més detalls. Quan hi vam arribar, no us imagineu la sorpresa que em va donar quan vaig veure com ho feia.

S'havia comprat dos cordes bessones, de 8, i les havia fixat , per separat, a dos punts de la paret. Ho va fer mitjançant arbres i sense gaire conciència de que feia. Pujava autoassegurat amb el grigri, mig escalant mig yumant. Va ser una experiència aterradora veure com se la jugava d'aquella manera, pero no hi havia manera de fer-lo entrar amb raó.

Veien la manca de vies, només vaig trobar restes d'una via d'artifo, bastant extrema, vaig decidir obrir-ne una. Era la meva primera experiència, devia tenir uns setze o diset anys.

No disposava de gaire material, 6 cintes exprés, alguna baga, un joc de 6 o 7 tascons, un friend Wildcountry del 2, moltes ganes i fortes dossis d'inconsciència, al igual que el "Lopeix", el company que hem tenia atemorit. Degut al material i a la roca, no tenia gaires possibilitats d'escollir la linia. Una xemeneia que ratllava la paret de dalt a baix. Total, uns 30 metres de tensió, saben que una caiguda podia ser fatal. Al final e va resultar una xemeneia senzilla, que fins i tot algun company no escalador la va poder disfrutar al toprope.

Sort que no va passar res (almenys escalant) i vam poder tornar sencers...

Us deixo algunes fotos, la del company assegurant no té desperrdici, i la meva cara tampoc!!!!

STAE a sta cecilia

Recordo el dia que vam nar a l'STAE com especial. Va ser amb el Victor, i feia poc que ens coneixiem. Com sempre, me va trucar per nar fer algu tranki per la nord, po erem hiverr i feia força fred. A més, va ser l'ultim dia que recordo amb el meu estimat plumillas. Vem començar la via força tard, esperan avore si s'aixecava una mica el dia, encara que no va serr així.

Va començar a atacar-li el Victor, amb un llarg d'A2? que es passa bé en lliure, 6a/b, i després una sequència de V amb roca cutre. S'arriba a una repisa i es monta amb uns burilillos força cutres, crec que hi havia algun spit amb alguna R. Llavors crec recordar un diedre guapo de V i una altre placa guapa de V/+. Hi ha un punt que fas cim en una agulleta i t'as de muntar a l'altre per seguir la via, tram força espectacular i rar. No surt més de Vº po mo vaig haver de mirar una mica xq no sabia com ficar-mi. Després d'aixó crec recordar un suparllarg a l'ensamble fins dalt, no deu passar de IV?. Vam anar tot el dia acompanyats per la boira pixanera, i al arribar al cim de la ferrata, no ens vam veure amb cor de continuar per l'aresta, navem sense hora i creiem que ja era tard.

A les fotos, el Victor en una R curiosa, la 3º o 4º, i jo submergit a la boira, je,je.

FLANQUEO INSPECTOR GADGET, A2+.

Aquesta petita i curta via es troba a Montserrat, a sobre de l'ermita de Sant Antoni, a just a l'esquerra del totxo Kasparof (7b+). Durant l'estiu passat vaig estar treballant pel patronat de la muntanya i sovint pujava a dormir a alguna ermita.

La via la va obrir el company M.millet fà un grapat d'anys, i no es gaire repetida, crec que hi vaig fer la 3ª gairebé 20 anys després de que s'obrís. La via consisteix en una travessia sobre pons de roca cutres, ganxos i algun friend salvador, fins que s'arriba al bombo i un burilillo t dóna la direcció a seguir. Dos metres més i R. Quan la va obrir no tinc ni idea de què va utilitzar, po jo hi vaig nar sense martell i amb solitari i me'n vaig sortir prou bé. Són trams d'aquestos psicologics per lo cutrte dels seguros i la roca, no per la dificultat en sí mateixa dels passos, excepte el bombu que sí hi han passos més extrems. jo vaig ganxejar en dos ocasions, posegurament amb un pas de plom ja n'hi ha prou.






Va ser una època que escalava sovint sol, i practicava nous mètodes. Aquell dia o vaig fer amb prussiks i sort vaig tenir a no volar...

Les fotos les va fer el Jordi, un xicot que passa llargues temporades per l'ermita, merci x tot!.

ELYUMAYANOYE

Aquesta es una via situada a la serra del Turp, la va obrir l'Ignasi Vilarassau amb el Cots, farà algun anyet. Hi han dos vies mes a la paret, l'excalibur i un atre que no recordo el nom. La via es curta po bona, amb dos llargs "estrella".

el 1º LL era lliure i artif convinat, crec 6a/A2, li va atinar el Parce de primer, en lliure fins on va poder, i després de clavar la seva agracïada "z", s'hi va penjar i va començar pedalar. La entrada al diedre era rara, amb una fisu bona po que costava d'arribar-hi, alla hi va colocar algun tascó i en va poder sortir en lliure fins on es munt la R. Jo de segon vaig poder treure'l en lliure, sense massa complicacions, sortiria un llarg de 6b o aixi. L'axel, que tancava la cordada, va posar-hi un spit un metre per sobre d'on havien clavat, tot supervisat per l'ignasi, el qual estava penjat uns metres mes amunt amb la càmara apunt.



El segon llarg, el clau segons deien, me va tocar a mi, marcava 6b/A2, po hi havia algun spit que donava moral. La sortida de la R era un xic descomposta, pero molt facil (IV+), de manera que vaig posar algun seguro psicologic i vaig tirar milles. De sobte et trobabes devant d'un mur, aparentment llis, sense gaires possibilitats de protecció si no portaves claus, com el menda. Finalment vaig poder colocar un alien i amunt. No les tenia totes. Sabia que hem trobaria un tram de ganxos pero no si eren abans o després del spit. Vaig nar tirant posant algun tasconet i fins arribar a l'expansió. Allò me va cambiar la cara, sabia que podia sortir a mort!!! I així va ser. Nar tirant fent trave de peus a l'esquerra fins a sortir del sostre, llavors una seqüència de cantos i desplom et feien anar a buscar un clau, que me'l vaig trobar xapat amb una express abandonada, va ser magnífic, i li vaig donar les gracies a l'Ignasi sense que ell entengés res. Resulta que era la cinta utilitzada a l'obertura, peró ell no sabia que li havia abandonat. Després queden uns metres en diedre, més fàcils po tensos, protegits a una llastra expanding amb algun tasconet... Arribo al ninxol, triangulo 3 C3 i bufo trankil. Resultat 6b+ aprox., po amb tensió.

l'ultim llarg va resultar ser un diedre de V net po amb bones dosis d'autoprotecció, dut per l'Axel; uns metres de cresta i al Cim fent xirinola.

Bona via Ignasi, si senyor!!!

I DEL NOM...

Aquest breu post només té dos objectius:
Primer explicar l'alegria que ens va donar al veure una simple enganxina al "quitamiedos" del parquing de Canalda, FREEKY'S GO HOME. Anavem el lluis i jo, tornant de repetir la via de pasqua, quant de sobte ens mirem i somriem. No feien falta paraules. Era l'adhesiu perfecte!
En segon lloc, demanar a qui l'enganxés que me'n faci arribar una còpia, el meu puto ídol, si senyor! Tens una birra pagada kuan vulguis!!!

SALUT I TÀPIA

EL PERQUE DEL BLOG:

Aixo de fer un blog, ja fa temps que hem corre pel cap, peró no ha estat fins ara, després de mesos de capficar-m'hi i de llegir-ne diàriament uns quants, que he entés que no ha de ser una cosa molt premeditada, sinó al contrari. Esporàdica; fins al punt d'abandonar-lo in situ si algun dia em bé de gust.
Aquest blog ha sortit a la llum amb molts dubtes, sobre sí mateix i el seu funcionament, però espero que entre tota la comunitat poguem convertir-lo en un lloc útil per entendre les muntanyes, i aquests petits éssers que sóm, i tenim la necessitat de visitar-la habitualment.

Ja fa un temps, que amb el Lluís, ens va sorprendre el poder de convocatoria de la red, durant la 1º trobada blogger, a Creu del Codó. I ara, després de llegir algunes entrades sobre la 3º trobada que heu fet a La Mola i veure el bon ambient que s'hi respira he decidit de publicar aquesta web. No pretén ser una web de referència, tot al contrari, sinó un espai on alguns companys ens poguem retrobar i reviure lo viscut, aventures i vivències, relats reals o ficticis, recomanacions i alertas, i fins i tot fer algun nou amic.

Avui, just abans de decidir QUÈ i COM volia fer això, he xatejat una estona amb el PGB i he entés que no es necessari aportar res de nou a la comunitat, sinó simplement voler recordar. Sempre he cregut que sinó es per aportar res de nou, millor callar. (Mes val callar i que creguin que ets burru a no obrir la boca per confirmar-ho).Potser és per aixó que m´hi he decidit he intentaré anar relatant les apretadetes que anem fent, simplement per recordar-ho.

Moltes gràcies a tots aquells que m'heu inspirat per fer aixó, sense valtros no hagués estat possible.

SALUT I TÀPIA

BAIXANT DE LA FONT DEL GAT

En aquest post, presento l'última via que vaig obrir. Es troba a montserrat, molt aprop del Marcelino Secretivo, a la canal del gat, a l'esperó més pròxim a la carretera de la banda dreta, mirant el cavall.



Va ser un dilluns del mes d'agost, d'aquests que et toca trabellar però t'acaven enrredant per nar a trepar, i trepar per trepar, pos vam nar a obrir. Era una linia que ja teniem vista, el Marti ja hi havia anat feia un temps, i un dia mi va portar per dalt, vam instal.lar dos parabolts del deu amb anella i ens hi vam despenjar avore quina pinta tenia. La roca excel.lent, amb moltitud de forats i bolos per poder protegir, un desplom assequible i 70 metrets per disfrutar. La seva 1º idea era equipar-la rollo frik, peró quan vam haver-ho vist, m'hi vaig negar a atacar-ho per dalt.

Així, dit i fet. Vam contar amb l'ajuda d'un colega fuixardero en les tasques de porteo, l'Oscar alies "Gommita", je,je.
L'aproximació es fa per la canal del Gat, fins al cruce amb el cami de l'arrel que agafem direccio projectil. Anem seguint aquest cami fins passar aprop del cim (fita visible), i es llavors quan anem baixant amb tendència a la dreta. No hi ha camí marcat, peró és molt evident.

Un cop al cim vam fixar una corda, per poder rapelar i assegurar-nos una retirada possible, ja que per baix es gairebé impossible de sortir. Estem pendents d'obrir-hi camí, però no se si ho acabarem fent.




El primer llarg l'ataco jo, consta d'un petit diedre fisurat pel mig, ho provo amb lliure peró hem costa decidir-me fr-ho a pèl, al final clavo, mi penjo i foto un bolt per poder-ho fer tranquil i marcar via. Surt un pas de 6a/b, segons com s'agafi, després ja et fiques al diedre (V) i vas poden-te protegir perfectament. Aquest va tendint a l'esquerra cap a una zona més bruta i fàcil. Després de rumiar-mo una estona, decideixo anar a la dere a buscar un petit esperó, on hi coloco un atre bolt, amb lliure, po amb bons peus. Un mantel per ficar-me sobre la vira i munto R, dos bolts del deu amb anella.





Pujan els compis i el marti es prepara per atacar la placa. Surt en lliure uns metres de V, anar protegint amb bons merlets, fins que el mur comença a tirar cap al costat dolent, total uns 10 o 12 metres. Aqui ja veu que haurà d'expansionar i aixi ho fa. Finalment a posat 4 bolts, interrcalats amb pasos de ganxo, queda una bona seqüència per anar amb lliure (6c), canto i expansions a una distancia prudent. Finalment, i fart de carregar amb friends, claus, tascons, la makita,.... decideix lligar-ho tot a l'auxiliar i tirar amunt a mort, a caçar la R. Uns 10 o 12 metres de IV i ja crida "Reunió!!!!"