La primera, LA ROSA DELS VENTS, està a Montanissell, a la serra de Carreu, poc més de 200 metres, molt mantinguts en dificultats, és podrà apurar gairebé tota en lliure, excepte dos trams desplomadissims amb roca cutre.
El primer llarg el desconec, no estava obert quan jo la vaig repetir, ho va fer el Lluis sol per tal d guanyar alguns metres. És evitable per la feixa de la dreta. El segon són gairebé 60 metres, amb el primer pas de VIº on costa de visualitzar. SOrtint de la 2º R, trobem un Ae, crec xungo d'alliberar, i al final del llarg un altre, que surt po dificil, sobretot el que seria la sorida d'estreps, útil ganxo o pas de mantel. Sortir de la R 3 és el "pas clau"?. uns metres de 6a per caçar algun bolt i començar per una fisura desplomadíssima, tipus Separate Reality, a protegir amb algun alien. Sotirà 7b o així. Jo em cagava xapant un bolt a la sortida, volant peus amb el pati i anant a buscar un taló tècnic força més amunt q les mans. Llarg espectacular! L'ultim comença amb un Ae, q no recordo q fos apurable,una sortida d'estreps curiosa, (sobretot pel de 2º, variant per més a la dreta) i una fisura invertida desplomada i neta que dóna "absurdament" de 6b. A mí no em va sortir, em vaig penjar xq no veia la sortida, ni els cantos, ni ha on protegir. A l'Ignasi i al Lluis tampoc!. La transició cap a l'artif és xunga de collons, tampoc m vsortir encadenant, vaig parar a marcar cantos. L'ultim tram d'Ae surt de 6b/c, canto i pililla.
El nom original de la via, era "THE BOSS BUNNY", fent un joc de paraules. Al parlar amb el Remi, el Parce li va decidir canviar per el de "LE PATRON BUNNY", q és com els seus companys francesos l'anomenaven. serveixi doncs aquesta via com a un petit homenatge a un dels més grans amants del Pirineu i de les nostres terres.
Aquesta ha estat, dintre del q cap, una via un xic polèmica dins el nostre vincle. Era una de les ÚNIQUES linies q quedaven a Canalda, tots ens l'haviem mirat i pel q sembla fins i tot alguns la tenien emparaulada, je,je. Po el Perce, que pasa de tot, si va anar a entretenir aquest estiu, deixant-nos ha tots una mica de banda i en especial al foll number one.
La culpa és del foll de l'Axel, que ens té ha tots a l'espectativa del seu menisc i clar, la gent se'n cansa, je,je.
De la via paca cosa a dir, el dia que hi vam anar ens va pillar un xàfec de mil dimonis, només vam conseguir arribar fins a la feixa del jardí i provar l'ae. Surt peró per sobre del VIº. placa amb roca excelent. El primer pas d'artif tambés surt, peró no recordo si xungo o ke. És una via que he de tornar-hi, ja informarem millor. Aqui la topo per si algu s'anima.
2 comentarios:
Està fet un crack el Parce! Saluda'l de part meva, que fa temps que no se res d'ell!
A tibar-li fieres!!
Hola Ramon.
Súper bloc, et felicito. Alguna cosa bona havia de tenir el pinyo.
Com et deia vam repetir la Rosa del Vents amb el Pere, i ha quedat quasi tota alliberada. Te canto los graos:
L1: entradeta de 6a+, plaqueta de 6b, i un altre tramet abans de la repisa de 6a.
L2: sostre 7b/+, rollo bloc nyapetes però peus acceptables. El centre senzill, i l'altre tram d'Ae queda de 7a el principi i la placa de dalt és el que falta (potser 7c de bloc, sobre romus).
L3: sostre 7a+, com bé explicaves tú. Em deixat un cordino al pitó, que no es podia xapar. Resta del llarg de 6a.
L4: desplom de 7b+ molt guapo, pasos dinàmics en trave, bon canto. Sortida de l'Ae de 6b (rarillo). Fissura 6c/+, i placa de dalt de 7a, pels pasos de trave. Molt bo.
Tot segons info del Pere, que és qui la va alliberar.
Doncs au, a gastar-li els cantos, que punxen molt.
Ah! i és la Serra de St Joan, no la de Carreu (queda més amunt).
Publicar un comentario