La veritat és que normalment no faig gaire esportiva, "aka" frikies. Peró de tant en tant, sobretot les tardes d'estiu, vaig aquest sectoret a equipar algo i escalar una mica. Aquesta via, La cargolada, ja fa temps que la vaig provar i és sense dubte, la via en que més "pegues" li he fotut, suman-ne en total, uns sis o set entre muntar-la i provar-la.
Perticularment, no m'agrada gens aixó de assejar molt una via, q per això ja està el bloc!, je,je. De moment m'he resignat a fer unes fotos al Guit i el Martinet provant-la, tot amb uns mètodes lleugerament diferents. Espero que aquest post em serveixi de motivació per tornar a provar-la quan estigui recuperat. Apa bous a disfrutar-la!
La via la podriem dividir en dos seqüències clarament diferenciades: la primera consta de tres o quatre xapes de sostre, amb uns pasos molt físics. En arribar a una bandeja (4ª xapa) s'agafa un esperó molt tècnic fins arribar a la R.
Martí i Guit en els pasos de sortida del sostre, des d'un pla lateral i una reglet invertida mòbil es dynamitza a una bústia, on es xapa la 3ª. Desde aquesta dos pasos durs amb canto ens porta a l'estimada bandeja.
Guit arribant a la bandeja i el Matí xapant la 4º, aband d'entrar de ple a l'esperó.
Després de xapar la 4ª, bé una sequència dura, un esperó desplomat amb poc canto aparent, tècnic de peus i amb una 5ª xapa que ens costa molt xapar, just abans d'un pas llarg, que natros hem de resoldre dynamitzant el pas quan ja vas amb les butifarres penjants.
Aqui el Marti llançant, havent-se saltat l'últim bolt, i just aband de volar. Fa yuyu saltar-se xapes en una via del Cargolaire, ja q el terra està molt aprop, 10m?. I tot i el desplom, ningú t'assegura una bona recepció. Mola dinamitzar molt la caiguda, sinó acabareu com jo, amb un turmell trinxat.
Tot seguit el Guiti sortint de l'esperó i apunt de xapar la R, gens fàcil quan venim com xaiets...
3 comentarios:
Fua quin viote que ha de ser la Cargolada. La vegada que vaig veure fer-la se'm va quedar la boca oberta un mes seguit!!
Vinga crack que ja quasi estàs apunt i segur que ben aviat tornaràs a engalomar com un autèntic bou!!
Iepa Ramon..`pinta ultrafanàtica aquesta viaaaa!
no tinc ni papa on es el cargolaire..molaria anar-hi alguna vegada, si hi aneu aquest pont o algun dia fes-me un toke per mail o al blog. i m'apunto..mmmm..crec que duré l'antena per investigar..no em fio ni un pèl..a partir del 6c a la terra dels bous tot es inferno...hehhe
salut i recupera't, guapes fotos...
Ei lolos,
Jortx, Algun dia l'hauries de provar, els pasos aïllats noo són difícils, és resistència curta, crec?.
És un dels millors VIIº del secotr, és boníssima!
A tu TR no crec que't costés gairé, segur q si et fés un bonn flaish l'encadenaries com si res. Tas molt bou! Pel pont marxem cap Albarracin si tot va bé.
El cargolaire és un subsector de la zona de calders, just a la gran alzina, vies a bloc de 10 a 15m, de IV a 8b. Topos al soldevila i al blog del Jortx, orientació predominant SE.
salut bous
Publicar un comentario