NOVA VIA A PERLES:

Fa uns dies, vem anar a Perles amb el Parce a obrir algo. El resultat va ser la via DELS SENSE PAPERS, 150m ED. Us penjo la topo que s'ha currat el mestre, era la 1º via que obriem junts i ha quedat pràcticament desequipada; una baga sabinera per marcar via, i un pont de roca a la travesia del tercer llarg. Tot i això la via es segueix bé, és molt lògica.



El primer llarg el va obrir el Lluís, i transcorre per una vira en diagonal a l'esquerra, l'entrada és un passet de V+, que ara ha quedat protegit amb una baga sabiner llarga. Per sortir de la vira, haurem d'aprofitar unes repissilles de peus bons per desprepar un parell de passos en diagonal i trobar alguns cantells que ens perrmeten incorporar-nos i sortir a la caça de la sabina. El pas queda de 6a+ i 40 metres el llarg.

Jo sortint del passet abans d'arribar a la primera reunió



El següent llarg, que teòricament hauria de ser una mica de tràmit per arribar a la xemeneia, acaba sent el més xungo. Començo pujant un parel d'esglaons fàcils per travessar a un jardinet i anar a buscar una petita fisura, clavo un universal a caldo i començo a pujar decidit per no petarme, acabo agafant una sabina gairebé al límt i surto pitan a muntar reunió. Com es nota això d'anar carregat amb taladre i claus! Acabarà com a 6b, roca excelent i obligat. 30 metres.

A la meitat de la xemeneia i sortint cap a buscar el diedre de corall a la dreta.





En principi li tocaria al Parce, però com a bon samarità em deixa la xemeneia per mi. Començo a tirar, la roca és excelent i puc ficar un camalot mitjà per evitar el factor2. Tiro uns metres fins al final i ja sortint coloco l'altre mitjà, just abans de pasar per sota un gran bloc i sortir en una repiseta. Segueixo en travesia a la dreta (pont de roca) i m'enfilo fins a una sabina on i neix un fantàstic diedre fisurat, que em porta directament a una altre repisa on muntar Reunió. Hi ha una sabina, però millor muntar-la a friends a sobre del gendarmerillu. 6a+ 45m.

El proper llarg l'obre el Lluis, i va just a la dreta de l'últim de la Balena. És un llarg que vas navegant per plaques més o menys fàcils i compactes. Hi ha un passet per sortir de la R. L'Edu també havia sortit més o menys per on va alguna vegada, mentres obrien la Balena. Uns 35m i V el pas de sortida, la resta de IV.



Rapelem per la Balena balanca i el petit príncep, en 30, 35 i 50 volats, força escpectecular per els que ens fa por rapelar.
A dalt una autofoto del Parce amb el triangle de la Fragua i la lluna de fons.

Espero que si algú es decideix a repetir-la la disfruti, i si m'ho diu, té la birra pagada quan vulgui. I si vol algo més de info demaneu, tot i que la topo es prou clara.

SALUT I TÀPIA

TARDA DE CELIAVERN

Ahir tarda tornem al cargolaire a seguir amb els projectes, tarda de celiavern (amb el permís d'uns i altres) molt fanàtica.je,je.

Arribo al sector sobre les tres, i està a rebentar, repetim els mateixos d'ahir, però tothom a portat algú més, total una dotzena d'ànimes amb pena i/o glòria diambulant pel sector. Escalfo al 6b del Tati, Tarda de st. Joan?, i tot seguit provo un 7a? a la dreta de la Kaixo i l'Agur. El Tito m'adverteix que hi va veure patir el Catx de valent, i que diuen que no és gaire agraïda. Com que no tinc gaires opcions d'aquests grau per triar, em faig el sord i decideixo tirar amunt.El resultat és que em penjo a totes les xapes i no veig ni els passos clars, és extremadament tècnic i rar, tal com arribo a la R tinc claríssim que el desmonto. No m'ha agradat gens i decidim canviar d'aires.


Anem amb el Tito al 7b que ahir va encadenar el Guiti, a provar-lo a muerte. Li toca al Tito muntar-lo, mentre s'encorda ens fixem amb la llastra que ahir comentavem i el poc temps que li queda de vida. És d'un tamany considerable, està entre la 1º i la 2º, i la caiguda no és clara. Es calça, comença a trepar, agafa la llastra d'ombro, puja peus, i CATACRACK!

En un primer moment, pensavem que s'havia fet mal, però al final sembla que s'ha quedat amb el cop i la rascada, bé i el susto que no ha estat poc!
A la foto ensenyant-me la rascada, i susodixa llastra a sota de les bosses de magnesi. No ha arribat a tocar terra, però ben poc li ha faltat.

Acollonidos, decidim tornar al sector principal, i al arribar, GUIT ha encadenat el seu 1º 7C, el santbenetero de tres xapes de placa semidesplomada, vaia BOU! MOLTES FELICITATS LOLO! Mentre no su acaba de creure, i ja està pensant en decotar-lo (ta loco akt sagal!). No pot ser, diu.



jo decideixo provar, després de molts dilemes, La Cargolada, aprofitant que la muntat el Juani. Li foto un pegue a mort, peró després del pas, m'equivoco i volo. Encara em kedava tot l'esperó i ja nava petat, haurem de menjar mes i nar calders de tant en tant, que amb tant de bloc no hi ha manera d'agafar pililla. Li fot un pegue quan em baixo, i levita fins la R, el molt bou ha fet un mètode propi i no ha fet ni porta! vaia lolo!







Penjo també alguna fotiqui de l'Aranya, que va seguir provant l'aznartmort, q per cerrt ja té apunt, ahir va caure dos cops a la ultima xapa. Ànims bou!



PD: Gràcies a tots per aquestes tardes tant fanàtiques i profitoses, plenes d'ilusons i de nous projectes, de bones vies i millors companyies, de mètodes i trucs per triar i remanar, i sobretot, de l'ambient i la passió.

LLUM CARGOLADA

Aquests últims dies hem anat alguna tarda al cargolaire, aprofitant que comença allargar el dia, a provar alguns projects que vaig deixar pendent abans de la lesió. La veritat és que m'he arrosegat bastant, peró suposo que també val per posar-se en forma. Principalment ma servit per trobar nous projects i deixar els que ja tenia pendents, peró que hi farem...


Jo mateix en un 7a/+ quel Tati ha equipar recentment, entrada explosiva i aguantar.




Guiti en un 7a+ q podria ser 7b tranquilament, pasos extranys i poc evidents, canto petit, xapatges xungos i repos inexistent, per acabar amb algun pas dinamic... del sebastià, je,je. A la foto volant al lance.




Placa principal del cargolaire, provant l'aznarmort, un 7b dur, bastant atlètic i mantingut. Molt maco.






Joan sortint de la placa desplomada, 7c a l'estil st.Benet, dos xapes dures.




Guiti al mateix 7c st.benedicte, ja la comença a tenir apunt, ahir va volar a l'últim pas dur i era el primer dia q la provava.






Seqüència d'un 7b del Màxim, al sector del meandre. Marti i Guiti provant-la, q encadena a flaix. Es tracta d'un pas rar i un dyno a canto sortint a la placa. Sense haver-lo provat,crec q es bastant assequible.












A les últimes hores provant la Pispa, un 7c decotat, un pas burrisim sortint del sostre.

SANT JOAN MES QUE MAI

Últimament aquesta petita escola de bloc està visquen una revolució, no sé si és el fet d'haver publicat les topos a la red, o bé algun article i post que ha anat surtin per aquí i per allà, però el que és ben cert, és que hi ha més gent que mai. Alguns cap de setmana, pel que diuen els fullets del bosc, els cotxes arriben fins la corba de dalt, els crits s'escolten desde el mafrica i hi han alguns blocs que s'estàn ensabonant rapidament, i alguns que restaven oblidats, s'están repetint com mai no havia passat.

Aquest és el cas que us presento a continuacó, un muntatge de multiseqüències del Guit encadenant un bloc molt dur de l'autobús. El bloc en questió està a la cara sud, al centre, per on i ratlla una petita fisura vertical, just a l'esquerra del 7a extrany de l'arbre. El grau encara està per consolidar, i això que té més de 10 anys. El fet és que el Brascó quan el va fer va dir que seria 7a tbé, com tot lo inhumà que obria ell. Amb el temps, s'ha establert com a 7c. No se exactament qui l'ha repetit, però a les topos de Tati ja el cotava així. El que sé del cert és que debia de fer la 3º o 4º repetició, i per algo serà.






























Per una altre banda, la passada setmana, vam visitar/investigar en un futur sectoret al costat de les Torres de Fals, just on es fa el pessebre vivent. Es tracta d'un conjunt d'uns tres o quatrte blocs, d'embargadura consireble, tipus submarí o autobús, amb unes plaques desplomades amb forats i algun que altre sostre tipus tunel. La cosa promet, l'unic inconvenient és possiblement l'humitat que es respira. Proximament seguirem informant del sector, amb alguan foto inclosa.


Ha, aprofito també per linkar-vos un nou company dins la blogsfera de trepaires de les nostres terres, és el Tito amb l'ajut de l'incombustible Guiti. De moment acaben de començar, però de ben segur que ens oferiran bons moments.
Se'ls pot trobar a WWW.MORETHANCLIMBING.BLOGSPOT.COM